Cooperar per crear destinació

Hi ha jornades que acaben quan s’apaguen els llums. I n’hi ha d’altres que, precisament, comencen quan s’acaba la conversa.

La taula rodona Cooperar per crear destinació, organitzada per CoopCamp  i Camins km0 a la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca, va voler ser d’aquestes segones. Més que oferir receptes, va obrir preguntes. Més que presentar models tancats, va generar un espai on compartir experiències, contrastar idees i imaginar futurs possibles : quan la destinació es construeix entre moltes mans

L’escenari no era casual. La Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca és molt més que un edifici emblemàtic: representa una manera d’entendre el desenvolupament del territori basada en la cooperació. Fa més d’un segle, els pagesos van entendre que només treballant conjuntament podrien afrontar els reptes del seu temps. Avui, el context és diferent, però la pregunta continua sent la mateixa: com podem construir un futur compartit?

En el cas del turisme sostenible, aquesta pregunta és especialment rellevant.

Les destinacions no es fabriquen

Durant molts anys s’ha pensat que una destinació turística es podia construir a partir d’una bona campanya de promoció, un equipament singular o una activitat d’èxit. Tot això és important, però no és suficient.

Les destinacions no es fabriquen. Es construeixen.

Es construeixen quan un productor local recomana visitar un museu del poble veí. Quan una guia turística explica la història d’un territori incorporant els seus vins, els seus paisatges i les persones que hi viuen. Quan un ajuntament, una cooperativa, una empresa, una entitat cultural i els veïns comparteixen una mateixa mirada sobre allò que volen preservar i oferir.

El visitant difícilment percep aquestes aliances. El que sí que percep és la coherència del conjunt. Aquella sensació que tot té sentit. Que el patrimoni dialoga amb el paisatge, que la gastronomia explica una història i que darrere de cada experiència hi ha una comunitat viva. “El paisatge i el paisanatge” com deia Vázquez Montalbán

Aquesta és, probablement, la diferència entre un lloc que es visita i una destinació que es recorda.

## Per què avui cal parlar de cooperació territorial?

Els territoris d’interior afronten reptes compartits. La despoblació, la concentració del turisme en determinats espais, els efectes del canvi climàtic, la necessitat de generar oportunitats econòmiques sense perdre identitat o la limitació de recursos humans i econòmics obliguen a repensar la manera de treballar.

Cap administració pot assumir aquests reptes sola. Tampoc cap empresa, cooperativa o entitat.

La cooperació territorial deixa de ser una opció per convertir-se en una necessitat.

Cooperar no significa que tothom faci el mateix ni que desapareguin les identitats pròpies. Significa entendre que els objectius compartits són més grans que els interessos particulars i que el valor que genera una xarxa és molt superior a la suma dels seus membres.

En el turisme sostenible això es fa especialment evident. El patrimoni, el paisatge, el comerç local, la pagesia, la restauració, els allotjaments, els espais naturals, la cultura popular o les iniciatives socials no competeixen entre si. Formen part d’un mateix relat.

Quan aquest relat és coherent, la destinació es reforça.

## Tres experiències, una mateixa idea

La jornada va reunir tres experiències diferents que compartien un mateix fil conductor: les transformacions més interessants neixen quan les persones decideixen treballar plegades.

Des de la Facultat de Turisme i Geografia- Universitat Rovira i Virgili, la professora Isabel Paulino,

va presentar tres experiències de cocreació territorial que demostraven que escoltar els diferents agents d’un territori no és una pèrdua de temps, sinó una inversió. Els processos participatius poden ser complexos, però permeten construir estratègies molt més sòlides perquè incorporen visions diverses i generen corresponsabilitat.

Festa del Trepat

La Mariona Miró que enguany ha co-organitzat la 16 edició de la Festa del Trepat, va aportar una mirada local de cooperació i treball col·laboratiu. Un esdeveniment pot ser molt més que una celebració. Pot convertir-se en una eina per reforçar la identitat col·lectiva, posar en valor el patrimoni vitivinícola, generar economia local i crear orgull de pertinença. Quan els projectes neixen del territori i impliquen la comunitat, els seus efectes van molt més enllà dels dies en què se celebren.

Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca -Economia Social i solidària

Finalment, l’Ismael Sans de Coop. Agrícola de Barberà, va posar en valor l’experiència d’inter cooperació amb el Celler Cooperatiu de Vila-rodona, destacant les grans potencialitats turístiques que existeixen, i que encara estan per desenvolupar. Va posar com exemple la Vall de Napa a EEUU, on la iniciativa privada ha unit esforços: no competeixen, col·laboren per un objectiu comú. Han esdevingut una destinció d’enoturisme puntera reconeguda mundialment, assolint uns % de venda directa de vi inimaginables avui dia a casa nostra. Va destacar la potencialitat i la força turística dels Cellers cooperatius de Cèsar Martinell al nostre territori, un recurs turístic increïble per explicar el cooperativisme històric local, el patrimoni, el producte, i la identitat. Tenim tots els ingredients, només hem de començar a cuinar, i fer-ho a baixa intensitat.

Des de Camins km0 compartim amb Coop. Barberà l’experiència del projecte **Territori Cooperatiu**, una iniciativa sorgida al pla de treball de Coopcamp, que aposta per entendre el turisme com una xarxa d’inter cooperació entre entitats de l’economia social i solidària, traspassant els límits territorials i administratius. Un producte turístic slow, per retrobar-nos amb el nostre passat cooperativista i de lluita social, però també per gaudir del patrimoni, del paisatge, i del producte local amb consciència. El projecte parteix d’una idea senzilla: una destinació és més forta quan els seus recursos deixen de funcionar de manera aïllada i passen a explicar una història compartida.

Les tres experiències eren diferents, però totes coincidien en una mateixa conclusió: la cooperació no és un resultat, sinó una manera de treballar.

## Algunes idees que van quedar sobre la taula

La jornada no pretenia oferir una fórmula universal per construir destinacions turístiques. Cada territori és diferent, té els seus recursos, les seves persones i els seus reptes.

Però sí que va posar de manifest una idea que sembla cada vegada més evident: els grans projectes de futur difícilment seran obra d’una única organització. Seran el resultat de moltes complicitats.

Als territoris d’interior hi ha patrimoni, paisatge, cultura, producte local i talent. El gran repte és connectar tots aquests actius perquè deixin de ser peces disperses i es converteixin en una proposta coherent, sostenible i compartida.

Potser aquest és el veritable significat de crear destinació: no construir una marca, sinó construir una comunitat capaç d’explicar-se al món sense deixar de ser ella mateixa.

Per això, trobades com aquesta tenen sentit. No perquè resolguin tots els reptes, sinó perquè creen les condicions perquè apareguin noves idees, noves aliances i nous projectes.

I ens encantaria continuar aquesta conversa. Us deixem algunes preguntes:

**Has viscut alguna experiència de cooperació que hagi transformat el teu territori? Coneixes algun projecte que demostri que treballar plegats genera més valor que fer-ho per separat? Comparteix-la amb nosaltres als comentaris. Continuem aprenent els uns dels altres.**