Dones i Modernisme als Pallaresos

Després de llegir aquest article tant interessant del Diari Ara “ Les dones del Modernisme recuperen el nom”, escrit per Antoni Ribas Tur, hem pensat que el dia de la Dona era el moment perfecte per parlar sobre el paper de les dones en les obres de Jujol als Pallaresos.

Quan pensem en el modernisme, sovint ens venen al cap grans noms masculins com Gaudí, Domènech i Montaner o Josep Maria Jujol. Però darrere d’aquestes obres mestres també hi havia moltes dones que van jugar un paper fonamental, ja sigui com a impulsores, mecenes, propietàries o fins i tot, creadores en l’ombra.

El modernisme no només va transformar l’arquitectura i les arts decoratives, sinó que també va donar lloc a històries sorprenents de dones visionàries que, en un context dominat pels homes, van ser impulsores d’aquest moviment. Tot i la seva contribució fonamental, moltes d’aquestes dones han quedat invisibilitzades en la història oficial. Avui, gràcies a la recerca i a la reivindicació del patrimoni amb perspectiva de gènere, comença a canviar aquesta realitat.

Als Pallaresos, dues figures femenines destaquen especialment en la trajectòria de Josep Maria Jujol: les germanes Bofarull, qui van confiar en el seu talent per reformar la seva casa pairal, i Emília Fortuny, impulsora de la reforma de Ca l’Andreu.

Les germanes Bofarull i la transformació de la Casa Bofarull

La Casa Bofarull és un dels grans tresors modernistes dels Pallaresos i un exemple clar del geni creatiu de Josep Maria Jujol. Però la seva reforma no hauria estat possible sense les germanes Bofarull, dones amb una gran sensibilitat artística que, a principis del segle XX, van decidir donar una nova vida a la seva casa pairal amb una intervenció plena de fantasia i simbolisme.

Jujol va convertir aquest edifici en una autèntica obra d’art, amb elements com la tribuna asimètrica, les sinuoses reixes de ferro forjat, els esgrafiats amb referències religioses i populars, i els característics arcs de la galeria. La seva llibertat creativa es va plasmar en cada detall, creant una arquitectura viva i plena d’expressivitat.

La confiança de les germanes Bofarull en Jujol no només va donar lloc a un edifici únic, sinó que també va consolidar la seva figura com a arquitecte amb un llenguatge propi, més enllà del modernisme convencional.

Emília Fortuny i la reforma de Ca l’Andreu

Una altra dona que va apostar pel talent de Jujol als Pallaresos va ser Emília Fortuny, promotora de la reforma de Ca l’Andreu. En un moment en què les decisions sobre patrimoni i arquitectura solien recaure en els homes, la Sra Emília Fortuny va prendre la iniciativa de confiar en l’arquitecte per transformar aquest edifici amb el seu segell inconfusible.
Encara que es tracta d’una obra menys coneguda que la Casa Bofarull, Ca Solé també destaca per l’empremta jujoliana.

A la façana destaca la porta principal, amb planxes de coure treballades per ell personalment, així com el treball d’ebenisteria de les finestres i el balcó, amb al·lusions al renom de la casa: Ca l’Andreu. Dins va modernitzar una casa catalana tradicional, incorporant tot un seguit d’innovacions tècniques, funcionals i estètiques, cercant sempre la il·luminació i comoditat dels espais.

Dones que van fer possible el modernisme rural

Tant les germanes Bofarull com Emília Fortuny van ser dones amb una mirada innovadora que, amb la seva determinació, van contribuir a enriquir el patrimoni arquitectònic de la seva època. Però no van ser les úniques. Moltes dones han quedat en segon pla, malgrat haver tingut un paper clau en la difusió i construcció del modernisme.
Un exemple clar és el de Lluïsa Vidal, l’única dona pintora considerada modernista, que va formar part del cercle intel·lectual de l’època. També cal recordar les dones artesanes, decoradores i ceramistes que van treballar en la creació d’elements ornamentals dels edificis modernistes.

A més, fins i tot la filla de Jujol, Thecla Jujol, va seguir els passos del seu pare, no com arquitecta, sinó com a pintora decorativa. Quan aquest va morir, ella, amb només 21 anys, va completar la decoració pictòrica de la capella de Santa Anna de l’església de Sant Salvador del Vendrell, seguint els dissenys originals del seu pare. També va aconseguir fer reviure la façana de l’Ermita del Roser de Vallmoll, creant un diàleg pare i filla únic.

Una mirada amb perspectiva de gènere

Actualment, diverses iniciatives treballen per posar en relleu aquest patrimoni femení silenciat. Algunes rutes urbanes i projectes de recerca ja inclouen noms de dones que van ser clau en la construcció del modernisme. Camins km0 volíem posar el nostre granet de sorra, i per això, als Pallaresos vam dissenyar la ruta urbana en clau de dona.

Dins la Ruta Jujol o en les Jornades Modernistes d’Els Pallaresos 1900, passegem pel poble explicant aquestes i altres històries amagades.

Així anem descobrint com el talent d’aquest arquitecte es va combinar amb la visió de dones que van confiar plenament en ell, per transformar les seves llars en obres d’art.

Sense elles, el llegat de Jujol no hauria estat el mateix.