Jujol Santuari Montferri

Josep Mª Jujol és un geni de l’arquitectura modernista catalana, però bastant desconegut a la Costa Daurada, malgrat que va néixer a Tarragona. Va mantenir sempre un estret lligam amb el Camp de Tarragona reflectint els colors d’aquest territori a les seves obres. A Montferri, un poble agrícola a l’interior de la Costa Daurada, entre camps de vinya i ametllers, trobareu una de les seves obres més desconegudes: el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri.

Tot i el seu indiscutible talent, Jujol ha quedat en part eclipsat per un altre geni amb qui va col·laborar durant anys: el gran mestre Antoni Gaudí. Tant que, fins i tot moltes de les seves aportacions en l’obra de Gaudí  són totalment desconegudes pel gran públic, i s’atribueixen al gran mestre. Us les descobrim?.

Jujol i Gaudí: el geni a l’ombra del geni

Els separaven 27 anys, i els unia, a més de la passió per l’arquitectura, el fet que cap dels dos va ser profeta a casa seva. Tots dos van trobar a la trencadora Barcelona de principis de segle, l’espai i la sensibilitat ideals per a la seva creativitat.

En aquesta entradeta del bloc no us explicarem la seva biografia pam a pam, ni us descobrirem el perquè de la localització del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri (Alt Camp- Costa Daurada). Per això haureu de venir a fer la visita guiada Jujol- Montferri que fem Camins Km0 ;) Però us desvetllem algunes curiositats que potser no coneixeu.

Yuji Morieda, arquitecte japonés expert, va dir que “Jujol donava vida i color a l’obra de Gaudi”.  Sense ser tan contundents com el nostre amic Yuri,  és evident que s’entenien i connectaven a la perfecció. Van col·laborar en diversos projectes, es respectaven, s’admiraven i complementaven, sense deixar de tenir cadascú el seu propi estil. També es diu que el mestre Gaudí (sense voler), va empetitir l’obra d’un Jujol que no va poder brillar com es mereixia a l’ombra del gran geni.

Algunes col·laboracions poc conegudes

Us donem alguns exemples d’aportacions Jujolianes a l’obra de Gaudí úniques i universals. Coneixeu el Parc Güell de Barcelona?. Segur que coneixeu el banc ondulant.  I si no, mai no és tard. Doncs Josep Mª Jujol va realitzar el trencadís d’aquest banc corregut. És una meravella de colors i formes en principi inconnexes, i que, des de l’heterogeneïtat més absoluta arriben a configurar un tot homogeni. Un element nou, vibrant i harmònic, inconcebible avui sense la seva força cromàtica. La mestria de Jujol amb aquesta tècnica és inqüestionable. 

I què en penseu dels plafons de la Sala Hipòstila, també al Parc Güell?. Jujol hi està a darrere.

Més exemples?.  A La Pedrera, o Casa Milà, Jujol va intervenir,amb altres col·laboradors i artesans, en les tanques, balcons i baranes de forja. Era especialment hàbil amb la forja, un enamorat d’aquest material. De fet, una de les “llegendes urbanes, diu que Jujol s’escapava de nit per “ondular” al seu gust alguns d’aquests balcons. Altres contribucions de Jujol a aquest edifici va ser la luxosa decoració de l’habitatge principal on va dissenyar el mobiliari i molts dels elements decoratius. Destaca la decoració dels sostre del primer pis, a base de relleus d’estuc que li servirien d’inspiració al Teatre Metropol de Tarragona ,així com les pintures del sostre de l’entrada.

Més controvertida és la possible col·laboració en l’aplicació dels colors de la coberta de ceràmica de la Casa Batlló: alguns diuen que va ser Jujol. D’altres, que ell i Gaudí encara no es coneixien. 

Va ser un artista total,  arquitecte, sí. Però també magnífic dibuixant, ( i ho feia a dues mans, ambidextre senyores i senyors!!), aquarel·lista, artesà, dissenyador, mestre, esgrafiador, erudit. Avui en dia diríem “multidisciplinari”, però sembla una paraula pobre per descriure el domini que tenia Jujol sobre els materials, sobre la tècnica. La seva creativitat i la seva manera de jugar amb la llum i les composicions cromàtiques van engrandir moltes de les obres en las quals va col·laborar, fent-les seves de forma irremediable. 

Jujol a la Costa Daurada

Tenia un estil personalíssim i irrepetible, impossible de classificar en una sola corrent artística per a molts dels estudiosos de la seva obra. Un geni. I és que els genis tenen això. Creen obres úniques i irrepetibles que ens fan somiar.

Són diverses les obres de Jujol al Camp de Tarragona. Però a diferència de Gaudí, els seus clients majoritaris no eren burgesos adinerats. Va caure en desgràcia durant la guerra i també després. Acceptava encàrrecs més modests, quant a pressupost i envergadura, també degut a la seva profunda religiositat. Tot i això, Jujol ens va deixar la seva empremta, la seva sensibilitat i particular ús dels colors en alguns exemples excepcionals de casa nostra, com la casa Bofarull a Els Pallaresos, l‘esglèsia del Sagrat Cor de Vistabella, o l‘ermita del Roser a Vallmoll.

I també, el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, aquest darrer, bastant desconegut. Tenim la gran sort de poder-lo ensenyar i desentranyar alguns dels missatges i simbologia que hi va abocar.  A més, a la visita coneixereu un poble pintoresc i tranquil, rodejat de vinyes, entre el Gaià i la Prelitoral, i podreu conéixer de prop projectes locals com la cervesa artesana Les ClandestinesCaves Vives- Ambròs.

La història d’aquest Santuari és atzarosa i plena d’ensurts. És impossible entendre-la sense Josep Mª Jujol i Gibert, però tampoc sense el misticisme i la fe, sense els seus impulsors, o sense l’empenta de tot un poble, que unint forces ho van fer possible.

Però això… això ja és una altra història. Què? Us l’expliquem?.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *